L’estació de Canfranc

Alguns dels que érem als campament vam visitar l’estació de Canfranc. Apuntem aquí sota una mica d’història extret del plafó que hi ha a l’entrada principal i que hem traduit al català:


L’Estació Internacional de Ferrocarril de Canfranc és la culminació arquitectònica d’un projecte de comunicació que va marcar una fita a principis del segle XX en el camp de la enginyeria i el tranasport. La comunicació del Pirineu mitjançant un túnel ferroviari fou la gran aspiració de l’Aragó i Bearn des de mitjans del segle XIX i en aquesta direcció van invertir durant dècades infinitat d’esforços. El somni d’unir els dos vessants es va fer realitat el 18 de juliol del 1928 amb la inauguració de l’Estació Internacional, el túnel transfronterer del Somport de 7.875m i el transit ferroviari entre Saragossa i Pau a través de Canfranc, mig segle després de l’inici de les obres. A la inauguració hi van assistir els caps d’Estat d’Espanya i França, el rei alfons XII i Gaston Doumerge.

Vintiquatre túnels, quatre viaductes i una immensa obra de reforestació van permetre superar els escarpats perfils dels Pirineus fins arribar a Canfranc. És meritòria l’exemplar obra explanació d'”Arañones” on va ser necessar desviar el riu Aragón i enrasar 1144 metres per aixecar l’edifici de l’estació. El servei hidrològic espanyol va dedicar uns quants anys a la repoblació forestal de la zona propera per evitar allaus de neu. Encara avui és un model d’intervenció humana en el medi físic.

La història de la línia de ferrocarril ha estat marcada per la mala sort i la inestabilitat. Va tenir moments d’esplendor i activitat (fonamentalment durant la II Guerra Mundial) i períodes en els que el flux de viatgers i mercaderies va estar sota mínims. La cojuntura econòmica de cada època i la preeminència d’altres passos fronterers van anar marginant aquesta via de comuniciació fins que el fatídic accident d’una locomotora el 27 de març del 1970 en el pont de L’Estanguet, en el vessant nord, va provocar la clausura del trànsist internacional. Des d’aleshores la seva reobertura s’ha convertit en una reivindicació permanent dels habitants dels dos costats de la serralada.

DESCRIPCIÖ:
L’edifici de l’Estació Internacional, dissenyada originalment per l’arquitecte Fernando Ramírez de Dampierre, es va començar a construir el 1921 i es van entregar quatre anys després. Té una longitud de 241 metres, disposa de 75 portes a cada costat i tantes finestres com dies té l’any. Quan es va inaugrar era la segona estació de ferrocarril més gran d’Europa. Des del punt de vista arquitectònic, consta d’un edifici principal, varis molls per al transbordament de mercaderies, i el dipòsit de màquines. En la seva construcció es van utilitzar diferents materials com el el vidre, el ciment i el ferro, propis de l’arquitectura industrial del moment.

Actualment l’estació de Canfranc està totalment abandonada. És una pena que unes instal·lacions com aquestes s’hagin deixat perdre d’aquesta manera. Adjuntem unes fotos que ho demostren:

Qui vulgui més informació la pot trobar a:

  • Un reportatge d’Aragón telelvisión molt interesant:

La visita es pot complementar amb un geocaching:

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s